dimarts, 26 d’abril del 2016

Comencem un tema nou: ENRAONIES I RUMORS


  1. L'autor del quadre és Eduard Munch. Buca una mica d'informació sobre la seva biografia per fer-te una idea de qui va ser com a artista.
  2. Mira't bé la imatge: observa els personatges, els colors, les formes... I ara respòn:
    1. Escriu 3 adjectius que el qualifiquin
    2. Explica quin sentiment/sensació et transmet
    3. Quin títol li posaries?
    4. Explica amb una breu redacció d'unes 3 línies què creus que passa en aquesta escena
 

divendres, 8 d’abril del 2016

Mots homònims, polisèmics, monosèmics, homògrafs i homòfons

Polisèmia
Paraula que té més d’un significat. Els diferents significats d’un mot polisèmic s’anomenen accepcions i entre ells hi ha una relació d’analogia o semblança. Tenen un origen etimològic comú i per això en els diccionaris es recullen en una sola entrada. Les paraules més usades d’una llengua generalment són polisèmiques.
  • boca: 1. Obertura per on mengem. Però també… boca d’un volcà, boca del port, boca d’un riu, boca d’incendis, boca de metro
  • dent: 1. Cadascun dels òrgans durs i prominents situats a la cavitat bucal dels vertebrats que serveix per a la prensió i masticació dels aliments i per defensar-se. Té les dents molt grosses. 2. Cadascuna de les parts sortints de certs objectes. Les dents d’aquesta serra estan gastades. Analogia: l’estructura amb puntes, la funció tallant.
  • braç: 1. Cadascuna de les dues extremitats toràciques de l’home. Duu un tatuatge al braç esquerre. 2. Part d’una cosa que s’allarga en forma de braç. Els braços d’una cadira. 3. Estament social. Pertany al braç eclesiàstica. Analogia: la forma allargada, la idea de prolongació, d’extensió.
Homonímia
Paraules que tenen la mateixa forma però amb significats diferents. No tenen un origen etimològic comú i per això en els diccionaris es recullen en entrades diferents. Els mots homònims no es relacionen pel seu significat.
  • banc: per seure / per guardar diners
  • gat: animal / eina



Monosèmia 
Una paraula monosèmica és aquella que només té un únic significat. Aquests mots solen pertànyer al registre tècnic o científic perquè cerquen precisió i exactitud i s’anomenen termes.
  • hidrologia: ciència que tracta de les aigües.
Mots homògrafs
Són mots que coincideixen en la grafia, però no necessàriament en el so.
  • deu: Cinc més cinc fan deu.
  • deu: Es deu haver perdut.
  • moc: Mucositat és sinònim de moc.
  • moc: Quan moc el peu és que estic nerviós.
Mots homòfons
Sí que coincideixen en el so.
  • massa: Arribes massa tard.
  • maça: Picaré amb la maça.
  • mac: Això són macs que el torrent duu a la cala.
  • mag: Els mags practiquen la màgia blanca.
  • bena: teixit de roba
  • vena: conducte per on circula la sang

ACTIVITATS:
  1. Redacteu la definició de dues accepcions de cadascuna d'aquestes paraules polisèmiques. Quan hagueu acabat, consulteu-les al diccionari i compareu les vostres amb les "oficials".
    • Cangur (animal, persona...)
    • Trau (d'una peça de roba, ferida...)
    • Illa (grup de cases, terra...)
    • Serra (eina, muntanyes...)
    • Carta (escrit, joc...)  


 

dimecres, 6 d’abril del 2016

"Tanta tecnologia ens deshumanitza?" Parlem de novel·les que tenen a veure amb la pregunta del projecte de 3r d'ESO

TANTA TECNOLOGIA ENS DESHUMANITZA?



Aquesta és la pregunta que esteu intentant respondre durant aquests dies de projecte. Des de l'àrea de llengua hem pensat que estaria bé reflexionar sobre quines lectures tenim al Bufet que ens poden ajudar a respondre la pregunta o, si més no, a reflexionar-hi una mica més.

Per fer-ho, us plantegem unes preguntes que haureu de respondre amb el vostre grup. Un cop fetes, les posarem en comú i en parlarem entre tots.

  1. Què és una distòpia? Busqueu informació sobre aquest gènere i definiu-lo amb poques paraules.
  2. Penseu quins llibres dels que tenim al Bufet (en català i castellà) encaixen en aquest gènere i feu-ne una llista.
  3. Ara, justifiqueu per què creieu que aquestes novel·les son distòpiques.
  4. Trieu una d'aquestes novel·les i busqueu-hi un petit fragment que us ajudi a justificar que encaixa en el gènere de la distòpia.
  5. Sens dubte, les distòpies estan de moda. Per què creieu que és així? Quins elements fan que, sobre tot als joves com vosaltres, aquest tipus de novel·les us cridin l'atenció?
PARLEM-NE!