“Vaig trobar-me el President a la recepció d’autoritats i periodistes de l’ambaixada. Us ho dic de debò. Jo estava dreta al costat de la vitrina i em va estrènyer la mà. “Karen, encantat de saludar-te. És la teva primera recepció, oi? Espero que en facis una bona crònica”. I em va estrènyer la mà! El President! Bé, de fet encara no ho era, però ho havia de ser aviat i em va saludar personalment. Increïble! Vaig somriure tornant-li la salutació amb la mà i aleshores la meva veu… va tossir. Ja sabeu què vull dir, oi? Aquella tos nerviosa que et surt quan no saps què dir ni què fer. Una tos que surt per la boca però et recorre el cos i te’l paralitza de tal manera que ets incapaç de dir res. Cap so. Cap paraula. Cap síl·laba. Només tos. Ell va somriure amablement i es va adreçar cap a la dona que tenia dreta al meu costat. “Encantat de trobar-te de nou, Carol”. I així va anar movent-se per la sala, somrient i saludant tothom que es creuava “Peter, gràcies per haver vingut, un plaer veure’t”.
Jo continuava paralitzada en aquella cantonada de la sala al costat de la vitrina. Quina casa més bonica! Pintures a l’oli, catifes luxoses, un piano de cua, cambrers repartint copes de xampany francès i canapès exquisits. Mai no m’hauria imaginat tant luxe quan em van encarregar que cobrís la recepció que es fa per Nadal amb els membres del Govern i els periodistes dels mitjans més importants del país.
La recepció havia acabat i jo havia estat incapaç d’emetre cap so que no fos el de la meva tos persistent però la meva veu interior em deia “No et preocupis que no has fet el ridícul. Li has donat la mà al gairebé President!”.
Quan ja era a casa, asseguda davant l’ordinador a punt per escriure la crònica de l’acte que havia de sortir publicada l’endemà al New York Times, no em podia treure aquella imatge del cap! Us ho podeu creure? M’havia trobat amb el Pesident. El President dels Estats Units! I m’havia saludat personalment!”
Ara et toca a tu. Escriu una història sobre una trobada inesperada amb algú famós, un personatge important. Serà divertit que no desvetllis de qui es tracta fins al final de la redacció, a veure si quan les llegim en veu alta, som capaços d’endevinar-ho.
